Una mirada a vol d’ocell del panorama empresarial posa en evidència estratègies, actituds i realitats discutibles i millorables.
Per exemple, als EEUU les empreses que cotitzen en borsa han de publicar resultats cada tres mesos i aquest fet condiciona els que els incentius als directius estiguin molt directament lligats als bons resultats a curt termini.
A les empreses conviuen les mirades dels directius que dissenyen plans de futur i que entenen les empreses com a projectes de llarga durada i els que cerquen la immediatesa dels resultats, que es plantegen projectes que s’obrin i es tanquin en periodes curts de temps i que permetin donar els resultats que demanen els mercats . Em molts casos els primers són directius, treballadors de més edat, que tenen més experiència, i que veuen com les seves idees, les seves raons, les seves propostes queden arraconades o són poc valorades,perquè de vegades en poc temps no s’arriba a aquests resultats immediats desitjats.
Potser ens hem d’acostumar a aquesta evolució del futur de les empreses, anar oblidant el model d’empresa pensada com inversió de llarga durada i anar integrant el model d’empreses que pugen i baixen com els mercats borsaris.
Pel camí però, van quedant empreses i treballadors que no responen amb prou rapidesa i eficàcia al sistema i que deixen una estela de fracàs i patiment.
Potser hauríem de i pensar i parlar de que guanyem i que perdem amb aquest model empresarial i com integrem socialment i econòmicament aquesta evolució.
Article publicat a Tot Sant Cugat 20210115